Notes al marge

El misteri del teatre

2011-01-05T09:16:00.000-08:00

En aquest vídeo seguirem les passes d'un curiós detectiu privat en les seves investigacions dins del Teatre Nacional de Catalunya. Amb ell descobrirem quin és el procés de creació d'una obra de teatre i totes les parts que hi intervenen.

El balear

2009-04-04T09:47:00.000-07:00

A continuació, podeu veure un vídeo de la cançó que l'altre dia vam utilitzar per conèixer una mica més la varietat geogràfica balear.

La llegenda de la Verge del Remei (Alcover)

2009-04-04T01:51:00.000-07:00

Hi havia una vegada un pastor que anava a pasturar les ovelles pel bosc. Va trobar una marededéu en una cova. I ell la baixava al poble, la deixava a l'església i, en acabar, l'endemà, ja no la trobaven. Tornava a pasturar i tornava a l'indret on l'havia trobada i tornava a ser allí. I així fins a tres vegades. Fins que van adonar-se que el que volia és que li fessin una ermita. I li van construir. I li van fer. I, per això, ara és allí.

Pop, d'Olga Xirinacs

2009-04-04T00:06:00.000-07:00

Olga Xirinacs

Escriptora i professora de piano. Té una sòlida formació artística que dóna profunditat a la seva obra literària. És una autora versàtil, escriu poesia, novel·la, contes i assaig. Molts dels seus llibres li han merescut els premis més importants de la literatura en llengua catalana, entre els quals Interior amb difunts (Josep Pla, 1982); Al meu cap una llosa (Sant Jordi, 1984 i Crítica Serra d'Or de novel·la, 1986); Zona marítima (Ramon Llull, 1986); Llavis que dansen (Carles Riba, 1987); Marina (Critica Serra d'Or de literatura infantil i juvenil, 1987); Enterraments lleugers (Sant Joan, 1990); Sense malícia (Ciutat de Palma, 1994); Un cadàver per sopar (Ciutat de Badalona de narrativa juvenil, 2000). És l'única dona Mestra en Gai Saber pels Jocs de Barcelona després de Mercè Rodoreda. El 1990, la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi.

El pop (1986)

Endevina endevineta:
Li agrada viure amagat.
Endevina endevinalla:
té vuit potes i no balla.

Porta caputxa i es mulla,
té un sac de tinta i no es taca,
no sap escriure ni un mot,
té tres lletres i es diu pop.

Col·lecció "Català Fàcil" de l'editorial Eumo

2009-03-31T11:19:00.000-07:00

Avui us presentem una interessant col·lecció de lectures per a l'alumnat nouvingut d'ESO. Es tracta de la col·lecció "Català Fàcil" de l'editorial Eumo. Hi trobareu una interessant tria de títols clàssics -com El diari d'una noia, d'Anna Frank, o L'home invisible, de Herbert G. Wells- o adaptacions d'obres modernes com Qui és el culpable?, de Jaume Fuster, o La vida de Pau Casals, de Maria Rosa Bayà.

"Català fàcil" és una col·lecció de textos simplificats per als qui aprenen la llengua. Permeten que els alumnes nouvinguts gaudeixen llegint amb unes lectures adaptades a la seva competència comunicativa. Aquets títols estan classificats en nivells (elemental, mitjà i avançat) i inclouen un CD amb l'enregistrament oral del text.

Per a més informació, cliqueu aquí.

Les varietats geogràfiques

2009-03-29T11:25:00.001-07:00

Aquí tens un petit resum de la teoria sobre els dialectes catalans per poder preparar la presentació sobre aquella varietat que hàgiu triat.

CATALÀ

View more presentations from gilabert.

Entrevista a un professor

2009-03-28T06:27:00.000-07:00

Entrevista al professor _____________, que recentment ha estat escollit alcalde de la seva població (_____________).

—Quants anys fa que estàs treballant aquí?

—Dos anys

—On havies treballat abans?

—A d’altres instituts de la comarca i en una fàbrica de pastissos.

—T’agrada la teva professió?

—M’encanta.

—Quines carreres has fet?

—Filologia Catalana.

—Eres bon estudiant?

—Normalet; però quan convenia feia un esforç per no suspendre cap assignatura.

—Què et va fer decidir ser professor?

—Perquè m'agrada treballar amb les persones. Em va sorgir l’oportunitat i la vaig aprofitar.

—Quina era la teva assignatura preferida?

—Si més no, català

—Creus que els alumnes han deixat de posar interès en els estudis? Per què?

No, penso que hi ha alumnes que hi estan interessats i n'hi ha que no. De fet, com sempre. El que sí que ha canviat, en general, són els interessos i els valors de la societat, i potser sí que és cert que l’educació no té la mateixa prioritat que tenia fa uns anys.

—Recentment has estat escollit alcalde de la teva població. Creus que t’ho podràs combinar amb teva feina de professor?

—Ho intentaré; però si veig que no sóc capaç de compaginar-ho deixaré temporalment unes de les dues coses. A hores d’ara, però, em sento capaç d’afrontar els dos reptes que se m’han plantejat. A més, tinc el suport de la família i dels amics.

Vocabulari dels animals

2009-03-21T11:49:00.000-07:00

En el vídeo que trobaràs a continuació, hi apareixen un seguit d'animals. Digueu quins són, la morfologia (vertebrats i invertebrats), l'hàbitat (aquàtics, terrestres, aeris), què mengen i a quina espècie pertanyen.

La comunicació no verbal

2009-03-19T05:36:00.000-07:00

No tota la comunicació s'expressa a través de paraules. Per exemple, amb l'expressió de la cara, la mirada, el moviment de les mans, la postura del cos, la forma de vestir o el to de veu, etc. Els signes no verbals reforcen, contradiuen o repeteixen allò que s'expressa per mitjà de mots. Fixa't en l'anunci que trobaràs a continuació i aprecia com, sense paraules, també es pot arribar a comunicar moltes coses.

La poesia

2009-03-19T02:31:00.001-07:00

Per què aquest és un text poètic i no és un text narratiu?

Poesia

View more presentations from miafs.

El nostre diari personal

2009-03-18T10:52:00.000-07:00

Aquí teniu un fragment del meu diari personal corresponent al primer dia d'aquesta setmana. Trieu un dia que no sigui dilluns i feu el vostre propi diari personal. El text ha de tenir un mínim de 100 paraules.

Avui és dilluns i m’ha costat molt llevar-me. He arribat abans a l’institut perquè els alumnes de primer tenien un examen i havia de fer-ne les fotocòpies. A la classe d’optativa ens ho hem passat molt bé llegint un fragment d’una obra de teatre de Jaume Fuster. Sembla mentida, però avui no he hagut de renyar ningú. En sortir de l’institut, he anat una estona a caminar. M’agrada fer-ho les tardes que treballo: em relaxa i m’ajuda a carregar les piles. Ara estic fent els deures del curs d’informàtica que vaig començar la setmana passada. Quan els acabi, em prendre un infusió i me n’aniré a dormir.

Les descripcions de persones

2009-03-15T13:31:00.000-07:00

Què hem de tenir en compte a l'hora de descriure una persona?

Textos descriptius

View more presentations from miafs.

Fem un glossari

2009-03-12T13:00:00.000-07:00

Elaboreu un glossari amb les paraules que apareixen marcades en negreta al text. A l’hora de triar la definició, tingueu en compte el context.

LA CARA

Aquell matí, quan em vaig instal·lar, encara mig enterbolinat per la son, davant del mirall de la meva cambra de bany a punt de rentar-me les dents, vaig quedar tot d’una peça. De bon principi, em pensava que encara dormia i vaig haver de sacsejar el cap enèrgicament unes quantes vegades abans de convèncer-me que no somiava i que el que veia al mirall era veritat.

—Ostres! —vaig exclamar, esmaperdut i absolutament esborronat—. M’han canviat la cara mentre dormia!

El cas és que, quan vaig haver posat els ulls al mirall, no hi vaig veure la cara de sempre (la qual, no cal dir, coneixia des que vaig tenir l’edat d’emmirallar-me, és a dir: un rostre una mica encantat però també una mica murri, amb una cabellera esborrifada de color tirant a ros, galta prima, barbeta partida, nas i forats generosos, ulls clars i curiosos que no paren de moure’s darrere unes ulleres un xic gruixudes, i les orelles voladores), sinó que la meva mirada va ensopegar amb uns ulls foscos i febrosos que em fitaven fixament, una barba rinxolada, uns llavis prims i un nas recte i afilat que semblava olorar l’aire, i una cabellera negra, llarga i fina, que emmarcava un rostre exasperat. Decididament, aquella no era, ni de bon tros, la meva cara. No encertava ni el color dels cabells!

—I ara què faig! —em vaig dir, mirant astorat aquell estrany rostre. Perquè, què es fa quan de la nit al dia la cara us canvia tant que ni vosaltres mateixos la coneixeu? A qui i on s’ha d’anar a reclamar? I la cara vella, on ha anat a parar? I com s’ha de fer per convèncer parents i amics que malgrat aquella cara sou el mateix de sempre? I qui fa entendre a les autoritats que, per bé que el vostre carnet d’identitat dugui una fotografia que no correspon a la vostra cara, vós sou el propietari del document? I com ha estat que us ha passat una cosa tan esgarrifosa i només en una nit? I...

Aquestes i mil preguntes més em passaven pel cap mentre contemplava, incapaç de fer el més petit gest, el rostre del meu mirall. Em sentia tan desgraciat i tan sense saber què fer, que vaig trigar una estona a adonar-me que, mentre jo restava més aturat que una estàtua de pedra, la imatge del mirall no feia altra cosa que moure’s i gesticular i anar d’un extrem a l’altre del mirall com un ocell engabiat.

Joles Sennell, En Pantacràs Xinxolaina

La cacera del tresor de Jules Verne

2009-03-10T13:08:00.000-07:00

Introducció

Jules Verne ha estat l’autor del llibre de lectura del 1r trimestre. Es tracta d’un dels escriptors de ciència-ficció més importants que mai hi ha hagut. Aquesta cacera està pensada perquè esbrineu qui era aquest personatge i quines coses va fer.

Us hi atreviu?

Preguntes

1. On va néixer Jules Verne?
2. Quines va ser les tres passions de la seva vida?
3. Què es va celebrar l’any 2005?
4. Digues tres obres de Verne que hagin estat traduïdes al català?
5. Qui acompanya el professor Lidenbrook en el seu viatge al centre de la Terra?
6. Qui és el protagonista de La volta al món en vuitanta dies?
7. Què és el Nautilus?
8. Digues algun avenç que es produís en l’època en què va viure Jules Verne.

La gran pregunta

A Jules Verne se l’ha considerat un visionari. Sabries explicar per què?

Enllaços

El món de Jules Verne
Societat Catalana Jules Verne